He de començar parlant de líders de partits polítics, del tema del día (tothom en parla), del "final debate" de l'amic Obama i el cretí del McCain (ostres! Em sembla que ja m'he posicionat). Me'l vaig empassar pràcticament sencer (des que el vaig enganxar fins que va acabar). La veritat és que podria dir "me lo pido" perquè em sembla que té més seny que els nostres. És una mica com en Zapatero, que intenta parlar per a fer feliç a tothom, però no evita dir el que pensa sobre temes complicats (per exemple, sobre l'avort). L'altre, en canvi, sembla que el botox l'hi hagi arribat al cervell i el tingui immobilitzat. L'opinió dels ianquis que he sentit parlar i dels meus col·legues escriptors és si fa o no fa la mateixa.
L'altra mena de partits dels que us he de parlar és dels de futbol, o, com en diuen aquí, "soccer". Hi ha una tradició de jugar partidets de líders de llibres vermells contra residents. I aquí em veieu, jugant a futbol després de 24 o 25 anys sense fer-ho. Era dolent aleshores i, sense jugar, evidentment, no he millorat pas gaire. Ara, el nivell general no era massa alt o sigui que "no problem". M'hi he divertit i tot. Em feia por trencar-me alguna cosa, però deixant de banda una petita estirada a l'adductor dret (que ja fa dies que es queixa), he sobreviscut a la prova.
Bé, la prova tenia una gràcia afegida: la cerveseta de després al "Time Out". A més de la cervesa "North Carolina pale" ("not bad"), ha caigut una hamburguesa (la primera). Això sí, sense salses ni formatges. Una "all american" com cal ("quite good"), amb les seves patates fregides, una mica d'enciam i tomàquet. L'únic problema és que aquestes calories s'han sumat a las de les "3 pizza slices" (segons el meu líder és el mínim o no et deixen marxar) que m'he fotut per dinar a Rodino's, un "all you can eat" de pizza. El récord conegut d'un resident és de 7 "slices" i el meu company turc ha dit que la setmana que ve el supera. Ja us ho explicaré. Per cert, cada vegada que t'aixeques a buscar un altre tall de pizza, has d'agafar un plat nou (són de plàstic, com tot) perquè està prohibit per una llei de l'estat que vagis al "buffet" amb un plat brut! Una mica més i m'empresonen perquè ja m'havia aixecat amb el plat a la mà. He preguntat si passava el mateix amb el got, però no, el got brut pots anar a omplir-te'l els cops que vulguis (curiós, perquè el got te'l fots a la boca i el vas amorrant al "tap", en canvi el plat... En fi.
Apa, sigueu bonets!
dijous, 16 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Caray David, tas cambiando mu deprisa ¿eh?... je,je,je. 5 dias en US y ya juega al fútbol, como hamburguesas, ......uy,uy,uy, de a quí a un mes ni te conocemos ;-).
Besitos
Home, no cal mirar aquest debat, els de la NBC et fan després un resum al "Satuday Night Live" que supera la realitat.
Enganxat a alguna sèrie de TV per allí ? Em van dir que 'The Office' causava furor.
Esperem + afotos.
Apa, a petar de salut amb aquest menjar !
Publica un comentari a l'entrada