Hamburgers

Avui la cosa va de menjar. Aprofitant que he dinat una hamburguesa a can Ted Montana, he pensat que us agradaria conèixer com porto el tema.

Encara que no us ho cregueu, durant els 15 dies llargs que porto aquí, només me n'he menjades 4. I cap a un restaurant de menjar ràpid. Bé, si és que el deli de Nova York no compta com a menjar ràpid. De fet, aquesta ha estat la pitjor, no per l'hamburguesa en si, que era prou bona, sinó per les "fries" que l'acompanyaven. Les altres 3 tenien un nivell més que acceptable, tant per la carn, com per l'acompanyament.

La primera que em vaig menjar era una "all american hamburger" i portava de tot. Dues han estat "cheese hamburgers" (com diu el "leader", és igual el formatge que triïs, canvia el color, però tots tenen el mateix gust). L'última, la millor amb diferència, una "blue creek". El "blue" ve pel formatge, blau. No és que fos fet de llet de barrufeta, és que era de la família dels formatges blaus. A diferència dels altres formatges, aquest sí que tenia un gust que el distingia. L'acompanyaven les corresponents i inevitables patates fregides, però estaven al nivell de l'hamburguesa: boníssimes! Comentant el tema amb els meus companys i amb el meu convenciment errat de que normalment les fregeixen amb mantega i aquestes eren fetes amb oli, m'he assabentat que no, que sempre les fregeixen amb oli. En qualsevol cas, estic convençut que l'oli d'aquesta gent és d'una altra mena i que els altres les fregeixen amb SAE 20 com a mínim. Crec que els meus companys les troben totes bones perquè no tenen el paladar educat (ni el turc, que també ve de terra d'oli d'oliva però que vol la nacionalitat americana).

Ah! Gairebé se m'oblida: l'hamburguesa d'avui no era de "beef" com les altres, era de "bison"! Mmmmm...

Apa, sigueu bonets.