Strip club

No, no us espanteu. L'estada americana no m'ha canviat tant com per anar a un strip club. Reconeixo que quan dos dels meus companys van dir que hi volien anar vaig pensar que tenia un cert interès sociològic i antropològic, però només d'imaginar-me'n la sordidesa ja en vaig tenir prou.

Evidentment, no m'equivocava i l'endemà en lloc d'estar contents estaven més aviat deprimits.

La part divertida (per a mi, esclar) és quan el meu company turc ens explicava, sense l'altre al davant, com una de les noies es va acostar cap al meu company singaporès i aquest va fer un bot i va dir tot espantat "no! no!". Quan el protagonista ens ho va explicar , va dir "the lady came to me...". Ja ho veieu, tot educació.

La veritat és que l'interès per anar al strip club no el portaven de casa. La nit de Halloween, quan erem amb el líder i la seva parella, ens van explicar que havien anat al strip club amb un altre grup de residents (inclosa la parella, que quan va saber que els meus companys també hi havien anat, es va queixar de que no li haguessin dit!). En aquella ocasió, un resident indi va contractar un lap dance ($20 a més dels $15 de l'entrada) i va pagar l'extra ($10) per a que li fessin en un reservat. Sembla ser que va desaparèixer durant mitja hora i va tornar amb un somriure d'orella a orella. Tot i que li van preguntar, no va voler explicar què havia passat en el reservat. Es veu que el tema els segueix tenint intrigats, perquè aquesta història ens l'han explicada tres cops. Ah! Pel que van explicar els meus companys, ells es van limitar a veure l'espectacle (per dir-ho d'alguna manera) i a prendre una cervesa. Pacte de cavallers? Qui ho sap!?

Per canviar de tema i per no oblidar la vessant més cultural del meu viatge, us explicaré que diumenge passat, per a fer una mica de turisme, vaig anar amb el meu col·lega alemany a la Duke University. Bàsicament voliem veure els edificis antics del campus. He dit antics? Bé, és el que jo anomeno "american old" (que no "old american"). La gran atracció arquitectònica era l'església gòtica. He dit gòtica!? Gòtic americà!? I tant, de l'any 1925!!! Fake gothic total. Si és que això és el Lepe americà! Que en aquella època a Nova York feien edificis modernistes! En fi...

Ara no penseu que tot és així. També hi ha cultura de la bona. A la Duke University hi ha un museu (Nasher Museum of Art) que està fent una exposició amb pintures del Greco, de Velázquez i d'altres contemporanis seus. Sembla ser que una professora d'allà, buscant material per a la seva tesi doctoral a l'antic hospital de Toledo, va trobar uns "legajos" (com ella mateixa deixa al documental) amb 13 inventaris de la col·lecció de pintura que tenia el Duc de Lerma. La col·lecció era la més important de l'època i el descobriment va canviar una mica la imatge que es tenia del duc (com a mínim en aquesta banda de l'Atlàntic i suposant que hi hagi gent que tingui una imatge del duc). La bona dona ha dedicat 20 anys a intentar fer l'exposició i ara és la dona més feliç del món.

Per cert, si encara no heu perdut l'interès per les eleccions americanes, feu una ullada al blog de la meva amiga Vanessa. És a Chicago fent un màster a la Law School on l'Obama donava classes. O sigui que va viure-ho de més a prop que jo i dóna la seva pròpia visió dels fets.

Apa. sigueu bonets.