Here I am, America

Doncs, sí, ja sóc aquí. I no sé què estic fent creant i "postejant" un blog a aquestes hores intempestives. És clar que en aquest estat (NC) són les 8:00 pm, però per al meu turmentat cos, són les 2 de la matinada. Coses dels viatges transoceànics, oi?

Si us pregunteu com ha anat la meva arribada us he de dir que no he tingut cap problema en cap de les fases del meu itinerari:

1. LG a aeroport del Prat: OK
2. Check-in a l'aeroport: llarg i pesat, però OK. Ostres, no he volgut agafar-li el diari a la Yolanda i me n'he apenedit una bona estona perquè no he tingut temps de comprar-lo. He aconseguit aguantar les llàgrimes del comiat, però... ara...
   
3. El Prat a JFK (NY): bé, però quan han repartit les mantes els n'han faltat 4. Endevineu que és el primer que se n'ha quedat sense? No, no hi ha premi, que és massa senzill d'endevinar.
4. Controls aduaners i de frontera al JFK: també OK. He tingut sort i el temut tacte prostàtic l'han deixat per a una visita futura a l'uròleg. Per cert, el paio del control no era negre, però wasp o llatí tampoc: "lef indas finga, rait indas finga..."
   
5. JFK a RDU (Raleigh-Durham): OK.
6. Lloguer de cotxe: OK, però m'han col·locat un Sonata de p.m. que no em paguen i l'he hagut de canviar (amb molta pena, Enric) per un Mazda 3 una mica atrotinat. He estat apunt de tornar enrera i tornar a demanar el Sonata, però ja m'ha fet vergonya tornar a dialogar amb aquella afroamericana (seré políticament correcte que no costa gens) tant simpàtica que segur que m'hagués enviat a fregir espàrrecs. La seva companya ja reia quan m'ha vist aparèixer el segon cop, no em vull imaginar el tercer.
   
7. RDU a The Hamptons (l'apartament): OK. He après dues coses: que el proper cotxe me'l compro automàtic (ja sé que ens toca d'aquí a 13 anys com a mínim, oi Yolo?) i que els GPS de cotxe encara els costa més canviar de zona que als de mà. He tingut uns minuts (15 crec) de pànic, però els he superat i la Maria (l'única veu catalana del GPS) m'ha portat cap aquí sense equivocar-se.

L'apartament... què voleu que us digui. Com tots els hotels, a les fotos semblava millor. Per fora és una mica cutre, la veritat. Per dins està força bé i està completament equipat. Fins i tot hi ha uns quants snacks d'aquests de calories "buides" per a trencar la meva dieta. Com si no m'haguessin donat ja prou merdes a l'avió! En fi, que ja tinc sopar.

El que no tinc clar és si dutxar-me a la mega banyera o directament a la rentadora. El proper que em digui que estem molt influenciats pels americans, és que no ha vingut mai i no ha vist els electrodomèstics gegants i passats de moda (cuina amb resistències!!!! On s'és vist!!!).

Apa, sigueu bonets!