dimarts, 14 d’octubre del 2008

Sense Títol

No, no és que hagi volgut plagiar el programa homònim, és que avui no estic inspirat per a posar títols. Després d'haver estat pensant i escrivint la "Table of Contents" d'una part del llibre, no tinc esma per a seguir titolant. Pels que no esteu al cas, el que he vingut a fer en aquest país és a escriure un llibre vermell (traducció literal) amb 5 companys d'aventures (el líder i 4 més).

El líder ja porta 5 llibres d'aquests escrits a més els que porta liderats (no sé quants). Crec que és una excepció, però vaja, que no ho sé ben bé del cert. Ens ha dit que normalment té uns 10 candidats per cada llibre, però que per aquest n'havia tingut 35(!). Per una vegada puc fer-me una mica el "xulo".

Com a home amb experiència a tractar amb gent de totarreu, ens ha preguntat que a quina hora ens despertavem. A les 3:00 am? I l'ha encertada. Tots ens despertem si fa o no fa al voltant de les 3 (l'exepció és l'australià, que encara ho té pitjor). Coses de la diferència horaria. Total, que jo em dedico a donar voltes al llit i de tant en tant m'adormo una estona.

Aquesta tarda he passat pel Fitness Center i espero poder dormir com un angelet. No és m'hi hagi cansat massa, més que res perquè és bastant limitat: 4 màquines amb pes, unes "mancuernas", 3 estàtiques, 2 cintes de córrer i un aparell extrany que és diu alguna cosa així com "Total Stretch" i és una mena de gàbia amb barrots per a estirar totes les parts del cos (em refereixo als músculs, que ja penseu malament). A les màquines els falta oli i la gent (4 gats i 1 gata) és com molt seriosa i no diuen ni ase ni bèstia.

Avui m'està quedant el "post" com avorridot, oi? Doncs us explico com va acabar el meu dia ahir. Vaig decidir fer-me unes torrades. No problem. Van quedar una mica massa torrades tot i que comestibles (sense rascar). El cas és que va sortir una mica de fum. No problem. I al cap d'una estona... els detectors de fum van començar a pitar "piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, piiiiiiiiiiiiiiiiiiii" escandalosament. Vaig estar uns segons (eterns) intentant saber quin dels electrodomèstics pitava (la nevera? no, la rentadora que feia estona que havia provat? no, l'assecadora que acabava d'obrir? tampoc) fins que vaig mirar amunt i vaig veure els detectors. Després vaig estar una estona més (eterna) intentant pensar (i movent-me d'una banda a una altra de l'apartament com un "tontu") què nassos havia de fer. Vaig engegar l'extractor de la cuina i al cap d'una estona es van aturar les alarmes. Encara em fan mal les orelles. Curiosament, el meu company turc va tenir la mateixa experiència. Coses de la dieta mediterrània.

Per acabar, que ja tinc son i volia veure un capitol de Family Guy (en anglès guanya!), i com que no us vull donar una mala impressió dels qui tan gustosament m'han acollit amb el tema dels "paratus" (com diuen les meves estimades "sisters"), us he de dir que també en tinc de moderns: una pantalla plana de 42" nova de trinca i un despertador amb "dock" per l'aipot. Elis, elis!

Apa, sigueu bonets!