Obama

Acabo d'arribar després de sopar a casa d'en Martin i la Donna i tot just surt l'Obama a parlar. No puc negar que sento certa emoció pel fet que hagi guanyat i haver-ho viscut en directe.

Encara estic sorprès de com ha parlat en McCain encara no fa mitja hora. Tot i que m'ha recordat a en Pujol quan inclinava el cap i feia el gest de fer callar a la gent amb les dues mans, m'ha semblat molt elegant reconeixent la derrota i assumint-la com a pròpia en exclusivitat. Això sí, jo crec que ha perdut perquè entre ell i la seva dona s'han polit la meitat dels diners que han recollit per la campanya en bótox. I la Palin? Si sembla una "quica" de 25! Que jovenívola!

Ara haurem d'esperar a veure si l'Obama porta millor els temes de política internacional i ajuda a que el món sigui millor en lloc de fer tot el contrari com el seu predecessor. Creuem els dits. De moment està amb la cantarella del "yes, we can", que ja comença a sonar a religió, i, com no podia ser d'altra manera, acaba amb el "God bless you" i "God bless America". Encara no li han traspassat els poders i ja va donant ordres a tot déu!

Per cert, la Donna s'ha comportat com una ídem i ha estat una amfitriona perfecta ("american way" esclar). Crec que només ha deixat anar un parell de "fucks" i ha estat mentre jugava a la Wii. Hem conegut a la filla (bé, l'hem vista passar a agafar un tros de pizza, a llençar el plat i marxant de casa) i el gat (estil Garfield), que ràpidament m'ha identificat com a amant dels animals i ens hem fet íntims.

Apa, sigueu bonets.